Introduction
Edifici d'una sola nau, amb una part preromànica de cap al segle X. D'aquesta fase és la finestra geminada de la façana de ponent i la finestra esqueixada senzilla del costat de la porta. L'absis i les absidioles, semicirculars i amb decoració llombarda, són romàniques del segle XI, del mateix moment en què s'allargà la nau i es cobrí amb volta de canó amb arcs torals i s'hi afegiren els contraforts. La porta d'accés, és més tardana, possiblement de finals del segle XII, romànica però se suposa que s'obre al mateix lloc que s'obria la porta original del temple preromànic. La seva existència, com a parròquia, està documentada dels finals del segle IX (1060), dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, Galceran Despapiol (senyor del lloc i del castell) autoritzà el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s'havia format vora el castell. Llavors l'antic edifici va romandre com a capella rural sota l'advocació de Sant Pere de Madrona i al s. XVIII (1717) fou dedicat a la Verge de la Salut com a santuari. Restaurada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació. Actualment s’hi fan dos aplecs a l’any. Els pins pinyoners abunden pels voltants de la Salut i l’àrea de lleure, plantats en algun moment per donar caràcter al lloc. Font: Wiquipedia.