Introduction
Som al vessant més obac del puig del Prat, a prop del torrent del mateix nom, la boscúria és molt espessa, i l’alzina, perseverant, està recuperant a poc a poc el seu espai original.
Una de les espècies que trobem aquí fàcilment, just al costat del camí, és l’arboç (foto), molt conegut sobretot per l’abundància del seu fruit, les cireretes d’arboç o de pastor, que maduren amb el seu vermell intens a mitjan tardor i principis d’hivern. És un fruit esfèric i rugós, que passa del verd a l’ataronjat i, finalment, al vermell intens. Per dins és carnós i groguenc.
Tot i que és comestible, cal menjar-ne amb moderació, ja que en certes quantitats poden provocar mareig i mal de cap per la certa quantitat d’etanol que contenen. Generalment, se’n fan gelees i confitures. L’arboç, com que en realitat és un arbre, si té espai pot créixer de forma considerable. Tractant-se d’una espècie típica de sotabosc, però, generalment presenta un port arbustiu.