Pineda espigada

En aquest punt hem baixat fins a trobar el torrent que ve del sot de Can Rany. Passem per una obaga, a banda i banda del camí veurem pi blanc (Pinus halepensis) amb una escorça més clara i grisosa que el pi pinyoner (Pinus pinea), amb l’escorça més rogenca i clivellada i amb les acícules més llargues i fosques. També hi ha roures (Quercus sp.) durant l’estiu amb fulles amples i verdes i durant la tardor i bona part de l’hivern color ocre. Les fulles ben agafades a les branques no cauran fins a la primavera quan comencin a empènyer les fulles noves. Algun pollancre (Populus nigra) amb una velocitat de creixement enorme, obliga a pins i roures a espigar-se per agafar la llum.