Introduction
A la carretera de Súria a Cardona, poc abans d'arribar al barri de cal Trist es pot obtenir una visió de la falla i anticlinal de Mig Món. En diferents indrets, l'anticlinal és ben visible a cel obert, com és el cas d'aquest lloc que per si mateix posseeix un gran valor simbòlic. Aneu observant el tall del davant segons aneu pujant cap a les hortes de Salipota.
Forma part del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i de la Xarxa Geoparcs. S'ha convertit en un dels principals símbols de Súria, i és estudiada i coneguda per molts geòlegs i científics de tot el món.
Costumari:
Amades (1929) parla d'un roc acabat en punta molt aguda, al voltant del qual hi ha un seguit de pedres disposades en forma elevada i coincidents totes en un mateix vèrtex, les quals, segons el dir i creure de la gent del país, precisen el centre de la Terra, ja que justament d'aquest vèrtex irradien tots els altres minerals que formen la massa del món. Al Costumari, Amades (1985: 4, 160) afegeix al parlar dels cultes de caràcter orogràfic, espeleològic o lític explica que el 23 de juny, la veu popular veu en aquestes roques encarades la marca de l'acabament del món i el centre de la terra, que fou per on s'acabà en ser creada, d'aquesta manera i, segons aquesta creença quan el món s'haguí d'acabar, aquelles pedres s'ajuntaran. La creença més explicada actualment consisteix en el fet que Déu comença a crear el món en aquest punt i quan acabà, en el mateix punt uní tots dos extrems i el que es veu és la cicatriu d'aquesta unió (MARTIN et alií, 1996).
Font: Catàleg Patrimoni de la Diputació de Barcelona.