Torre dels Moros

Els topònims o noms de lloc que fan referència als moros o als jueus denoten que, pels habitants de l’entorn, es tractava d’estructures molt antigues. Analitzant topogràficament l’indret es descarta que es pugui tractar d’una torre de control, ja que no té bona visibilitat. Gràcies a les dades obtingudes d’una excavació arqueològica ara sabem que es tracta de les restes d’un edifici termal de caire domèstic i rural associat segurament a una vil·la romana (segle III-IV). Es sap que era un edifici dedicat al bany pel seu paviment en opus signinum (fet de terrissa triturada i argamassa) el qual és molt resistent i impermeable, per la troballa de canalitzacions de ceràmica, els tubuli, i perquè tenia un praefurnium (forn, per escalfar l’aigua i les habitacions). En total fa 33m2 i consta de tres dependències. Les vil·les romanes eren unitats productives. Estructuralment estaven formades per una part residencial o pars urbana i una part fructuària o rústica dedicada específicament a l’elaboració dels productes del camp. Aquesta segona part la constituïen magatzems, premses d’oli, estables, cellers, graners, rebosts, etc. Fora de la vil·la solien existir també altres construccions com eres, femers, basses, hort, forns i molins.