Introduction
Som a l'obac del turó de les Tres Creus. Envoltats de bosc de ribera sobre el riu Ter. Oms, verns, salzes i algun pollancre són arbres grans. En canvi, avellaners, sargues, arcs blancs i saücs són arbrets més petits.
Per sobre d'aquest bosc, pujant al puig de les Tres Creus trobaríem els roures i els pins rojos.
Arran de terra, la fullaraca, les molses i les heures s'esquitxen de petites plantes que floreixen a finals d'hivern inicis de primavera, abans que les capçades s'omplin de fulles i els rajos de sol no arribin a terra. Són herbàcies amb arrel perenne. Les trobareu cada any al mateix lloc.
Normalment es fan en boniques agrupacions de prímules (Primula vulgaris) de flors grogues; herba fetgera o viola de pastor (Anemone hepàtica) amb les fulles tacades de blanc; i violes boscanes (Viola alba) (foto).
Totes elles tenen aplicacions medicinals. Aquesta última es fa servir en afeccions respiratòries (constipats, grips, asma, bronquitis,..) i de l'aparell digestiu.