Introduction
Curiosament, la inversió tèrmica afavoreix el creixement, en llocs alts, d'arbres de cotes més baixes. És el cas d'aquestes alzines. L'orientació sud d'aquest vessant del puig de Castelltallat n'és el motiu.
Altres arbres més propis són el roure pènol i el rojalet o pi roig. El sotabosc és net a causa de la pastura però, fins i tot, hem trobat el bonic galarà. Aquesta petita mata amb els seus fruits vermells, té unes fulles punxoses que, en realitat, són transformacions de la tija.
A les clarianes, el sotabosc omple els forats amb el boix, sanguinyol o l'arç blanc, entre molts d'altres.
Antigament, els terrenys dels voltants estaven afeixats i s'hi conreaven llegums. Aquesta economia de subsistència dels masos de la vall també comptava amb l'explotació del carbó. És per això que els arbres que veieu són tan escarransits i acostumen a sortir diferents troncs d'una mateixa soca.