Introduction
El microclima frescal de l'obac i la humitat afavoreixen l'establiment de la fageda. Al Ripollès les més esponeroses les trobem a tocar de la Garrotxa. La fageda de l'obac del Puig d'Esteles n'és un exemple. És una mostra de bosc centreeuropeu i per això té un elevat valor biològic.
El sotabosc és molt pobre, amb una mica de boix, acompanyat d'altres plantes com el marxívol (tòxic i pudent), l'herba fetgera (floreix a la primavera i identificareu per les fulles tacades de blanc), les violes boscanes, les heures i el bonic buixol de flor blanca. La disposició de les branques i les fulles dels fajos fa molt difícil l'entrada de llum al sotabosc, dificultant l'establiment d'altres plantes.
La fauna també és de caràcter centreeuropeu. Així hi podem veure becades tot l'any, l'aligot vesper i l'àliga marcenca a l'estiu, l'esquerp picot negre, la poc abundant mallerenga d'aigua o el cridaner gaig, entre d'altres. Si els voleu veure, haureu de restar en silenci, quedar-vos quiets i parar molta atenció.
A la tardor, un moment màgic de colors, a part de perdre les fulles, el faig fa fruits del tipus castanya: la faja, d'elevat valor nutricional pels animals del bosc. Bolets com les trompetes, els rossinyols i els ceps es fan presents. És també a la tardor quan podem observar la migració de l'aligot vesper que ha criat en aquestes fagedes. El liró gris és un habitant freqüent, juntament amb carnívors com la fagina o cèrvids menys abundants com el cabirol.