Introduction
Seguim recte.
Entrarem en una pineda de pi roig. Aquest bosc és més lluminós, més esclarissat i més sec que l’anterior. Tot i ser un bosc més sec que el de ribera, segueix sent un bosc humit, ja que el pi roig és un arbre que demana molta aigua. El pi roig (Pinus sylvestris), quan és jove, té forma d’arbre de nadal, cònic, però, a mesura que es fa gran la capçada s’arrodoneix. La fusta del pi roig és de bona qualitat, de tronc recte i poc nodosa, és dels pins més valorats per l'explotació forestal.
A banda de l’extracció de la trementina (s’extreu de molts tipus de pins) per l’aiguarràs, antigament s’usava com a arbre medicinal contra el reuma i els constipats. Paisatgísticament també és molt apreciat per ser un gran protector de l’erosió i les allaus (té arrels fortes i profundes) i per ser un bon bosc de pinetells i rovellons.
Sobre les roques és freqüent trobar nòstoc (Nostoc sp.), colònies de cinaobacteris d’aigua dolça, i sols i roques humides, que recorden a les algues per la seva textura mocosa.