Introduction
El lloc de Castell-llebre és esmentat per primer cop l'any 942. El capellà de Castro Veteri figura en la relació de la dècima dels anys 1279 i 1280, dins del deganat d'Urgell. L'any 1575, en el llibre de visites, documenta els problemes que hi havia a les teulades. L'any 1904, però, va perdre la categoria de parroquial i es va constituir en santuari annex a la parroquial de Peramola. Actualment s'hi continua celebrant un aplec el tercer diumenge després de Pasqua.
L'estructura de l'església posa de manifest l'estreta relació d'aquesta amb els edificis del voltant, alguns dels quals han desaparegut i s'adapta a l'orografia rocallosa del terreny. Es tracta d'una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per arcs torals. És capçada per un absis semicircular, més estret que la nau que connecta amb aquesta mitjançant un arc apuntat. L'absis té dues finestres de doble esplandit.
L'església de Castell-llebre presenta dues etapes constructives ben clares. La primera correspon a finals del segle XI o inicis del segle XII. D'aquest moment es conserva el mur de ponent, el campanar, una part de mur sud i l'absis. La resta es pot situar a partir del segle XIII.