009

L’Església de Santa Maria de Salomó, que es troba al costat de l'entrada principal de la vila, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, era un temple romànic, documentat en el segle XII. L’actual església d’estil barroc, va començar a ser transformada a partir del segle XVIII. Té planta de creu llatina inscrita dins d’un rectangle i les restes de l’antiga part romànica, podrien ser les que es troben en la part central de la nau i fins al creuer. Es conserva la porta, que abans s'obria al sud, sota el campanar de dos pisos i d'estil barroc, aquesta porta és romànica, amb arc de mig punt i decoració amb escaquejats. Després de la guerra civil, es restaurà l’edifici afegint el porxo. Dins l'església es troba la capella del Sant Crist construïda entre 1708 i 1715, decorada amb frescos de Jaume Pons i Monravà de Valls (1671-1730). La capella, de proporcions molt ajustades, seguint les normes clàssiques, forma una planta de creu grega amb un absis graciós amb vuit finestres. Les quatre llunetes que formen els arcs i la cúpula, els veiem ocupats pels quatre evangelistes, en forma d'uns pronunciats relleus barrocs. La base de la decoració la formaven elements florals daurats, entrellaçats amb àligues, daurades que s'enfilaven per les pilastres i culminaven a la cúpula. L'or és col·locat sobre un fons gris blanc, trencat amb freqüència per figures d'angelons, alguns dels quals sostenen emblemes de la passió. La restauració que li dóna l’aspecte actual, feta per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, es va iniciar el 1962, la capella la va restaurar el pintor Joan Rifà i Benet.