002

Aquí trobem un arbre de fulla caduca, inexistent en la resta de trams de la ronda verda, ja que necessita de certa humitat i no és tan resistent a les fortes radiacions de zones molt més exposades. Es tracta del roure cerrioide (Quercus cerrioides), un híbrid entre els roures més comuns de les nostres comarques, el roure martinenc (Quercus pubescens o Quercus humilis) i el roure de fulla petita (Quercus faginea) i té uns caràcters intermedis entre aquestes dues espècies: els lòbuls de les fulles aguts, no obtusos com el roure martinenc ni gairebé punxants com el roure de fulla petita. Al principi les fulles són peludes per la cara inferior, però aviat perden tots o gairebé tots els pèls. Si el trobem sense fulles, ens podem fixar en la seva escorça profundament clivellada en comparació amb els arbres del voltant, com per exemple el pi blanc (Pinus halepensis) que hi ha a la dreta o l’alzina (Quercus ilex) de l’esquerra, tots dos arbres molt més freqüents en aquesta zona, resistents a les llargues èpoques de sequera. Precisament perquè són arbres de fulla perenne, on les condicions són més dures i l’estrés hídric més sever, els arbres no es poden permetre desprendre’s de la totalitat de les fulles per a haver de tornar-les a fabricar a la primavera. Darrera d’aquests arbres que ens ocupen, damunt del marge de pedra, s’intueix un pas que probablement fos el camí antic o una canalització per a dur l’aigua del riu fins als conreus propers.