013

Estem en el camí de Ferran i al bell mig trobem una bassa temporal que evitarem de passar-hi pel mig, per tal de no compactar la terra sota la qual poden estar enterrats alguns amfibis, que en moments de sequera esperen unes condicions més humides fins que arribin les properes pluges. Està dins la mateixa llera del riu Gaià i només rep les aigües provinents de la pluja creant aquesta petita zona humida on hi pot viure, per exemple, la granota verda i serveix d’abeurador per a un important nombre d’ocells. En aquest punt, ens podem desviar i a uns 200 m trobarem el castell de Ferran. Apareix citat l’any 1197 en el testament de Guillem de Granada. Citat en documents del rei Jaume I, al segle XIV pertany a l’arquebisbe de tarragona i l’any 1340 es documenten aldarulls dels veïns de Ferran vers un subsidi de guerra imposat pel rei Pere el Cerimoniós. El castell s’originà en una torre desapareguda del segle XI dins del terme del castell de Tamarit i la seva transformació es deu a posteriors ampliacions. És al segle XVII quan es produeix la gran reforma arquitectònica que es pot veure actualment.