017

Es construí entre 1714 i 1717 gràcies a la donació del pescador Baltasar Rabassa, que en fou el primer ermità, i l’ajut dels pescadors del poble. D’una sola nau, té tres trams a banda de la capçalera, amb coberta de canó. A ambdós costats s’alcen uns cossos afegits més baixos, que li donen un cert aspecte de masia. El retaule actual és de 1906 i restaurat durant la dècada dels anys quaranta del segle XX. Durant la Guerra del Francès serví com a caserna per les tropes, i sofrí destruccions importants, fet que es repetí durant la Guerra Civil, amb la destrucció de gran part dels seus retaules, un dels quals és al Museu Marítim de Barcelona. Seguint unes metres el recorregut pel nord de l’ermita, a l’alçada d’un dipòsit d’aigua que trobem a mà dreta, surt un sender que amb 2 minuts ens portarà als pins Vens. La silueta de para-sol, és una de les millors característiques que distingeixen els pins pinyers (Pinus pinea), coneguts a Altafulla per pins vens. Els que podem observar són plantats i en podem trobar uns 25, que arriben a assolir els 12 metres d’alçada i 1,6 metres de perímetre del tronc. Té una escorça d’un color rogenc i clivellada i les fulles són lleugerament més llargues que el pi blanc. D’aquest arbre en podem aprofitar els pinyons que, protegits amb una closca molt dura, guarden un fruit comestible molt preuat.