Atzavares i Figues de Moro

Sortim de la urbanització i ara ja no hi ha camps. La brolla es presenta aspra i aclarida amb estepes, argelagues, i algun pi o alzina. Allà on és més baixa i densa dóna pas a la garriga, amb domini del garric, l’esparreguera i l’arítjol. És un estadi de degradació de l'alzinar litoral, després d'estassades o incendis. Dues espècies ens criden l’atenció: les figues de moro i l’atzavara. Ambdues plantes es plantaven als marges dels camps per crear tancats naturals i evitar l’entrada de persones i animals a les finques. L’atzavara abans s’utilitzava per evitar que la roba destenyís, i a Mèxic de la destil·lació dels sucs fermentats de la planta s'obté el mescal, una beguda popular semblant al tequila. La figuera de moro és una planta amb nombrosos usos. Els fruits tenen efectes antidiarrèïcs i a les Balears es coneix la infusió dels pètals per al mal de panxa. A mesura que avancem, el bosc torna aparèixer amb pins, llentiscles i cada vegada més alzines.