Description
L'església de Sant Genís d'Orís està situada a una altitud de 700 m en el llom dels carenars després del massís dels Munts, a l'extrem nord de la comarca d'Osona.
De l'església parroquial de Sant Genís d'Orís hi ha notícies des del 943. La primitiva parròquia es trobava en el puig o serradet que s'aixeca darrera la casa de Can Marsal, entre aquesta i la casa en runes de Can Jep. Ara, a part del mur de contenció de la banda de ponent i unes escasses restes de parets a tramuntana, no s'endevinen altres romanalles de construcció en aquest lloc per haver-se aprofitat les pedres en edificacions posteriors.
Des que comencen a abundar les notícies, al segle XIII, es coneix l'existència de dos altars en l'església, a més del de Sant Genís, el de Sant Joan i Sant Martí, i el de Santa Maria. En aquest darrer, el rector, Ramon de Planàs, hi va fundar un benefici en el seu testament de l'any 1285.
L'antiguitat i les reformes fetes a l'església vella, unides a l'augment relatiu de població, foren causa de l'erecció d'una nova església que va aixecar-se a més d'un centenar de metres de l'antiga, sobre el mas Coma, entre el castell i l'antic puig de la Guàrdia.
La nova església va iniciar-se el 1791; va inaugurar-se el 1799, però no es va concloure fins al 1821, degut a la guerra napoleònica. És una església del tipus barroc-neoclàssicista dels Morató, que durant la guerra civil va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat de la imatge gòtica de Santa Maria.