La présentation
Recull de paisatges de la plana vallesana
Gallecs és un territori agroforestal, de 734 ha, integrat per sis municipis: Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. Aquest espai característic de la plana del Vallès forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), atesa la seva vulnerabilitat i fragilitat. Situat a 15 km al nord de Barcelona, desenvolupa importants funcions ecològiques, paisatgístiques, culturals i educatives a la població. És un espai rural, on la preservació de la natura s’uneix a les bones pràctiques agràries, a la realització d’activitats d’educació ambiental, al lleure, a l’ús públic i a la força de la vida activa del món rural.
El Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs n’és el gestor i la seva finalitat és protegir i millorar els valors ecològics, paisatgístics, agrícoles, forestals i productius del seu àmbit.
L’agricultura és la principal activitat de l’espai. Des de l’any 2005 i amb el suport científic i universitari, l’agricultura ecològica s’ha anat instaurant a Gallecs, amb l’objectiu d’establir un nou model de gestió. Els cultius extensius de secà són els dominants. S’hi conreen blats antics com la xeixa, l’espelta, el blat Montcada i el blat del cor, dels quals s’obté farina i també la cervesa ecològica Toc d’espelta. També hi trobem lleguminoses, com ara la mongeta del ganxet (baluard Slow Food), el cigró menut i la llentia pardina, i altres cereals com el sègol i l’ordi.
De regadiu es conreen les hortalisses fresques i de temporada, així com varietats locals i tradicionals, entre les quals hi ha l’albergínia blanca, la pebrotina i el tomàquet cor de bou. D’aquesta horta s’elaboren a l’obrador de Gallecs melmelades i conserves.
Tots aquests productes ecològics del territori es comercialitzen amb el segell Producte de Gallecs ecològic i de proximitat i es poden trobar a l’Agrobotiga de l’espai rural.
Els boscos de Gallecs són característics de la zona mediterrània, amb espècies com el pi blanc, el pi pinyoner, l’alzina i el roure, i un sotabosc amb arbustives com l’arç blanc, l’aladern i l’aranyoner. Els boscos més emblemàtics són el de Can Jornet, Can Torres i Torre d’en Malla, i els més frondosos se situen al nord, com el bosc de Can Mulà i el de Can Veire.
La fauna de Gallecs és molt diversa i nombrosa. Els camps de cultius extensius de secà, els boscos i les zones humides són hàbitats que afavoreixen la instauració o el pas de la fauna per l’espai. En són un exemple la perdiu i el cruixidell, presents als camps de cereals; el corriol pit- roig, instaurat a la carena dels bandolers; l’esquirol i el mussol banyut, refugiats als boscos, i el tritó, la reineta, l’ànec collverd i la polla d’aigua, establerts als aiguamolls de Can Salvi. Altres punts d’interès on es pot observar la fauna són les basses de Can Jornet i la bassa del Torrent dels Oms, espais recuperats que han permès crear nous hàbitats d’aigua per a la proliferació de rèptils i amfibis.
A Gallecs hi nien unes seixanta espècies i més de cent deu utilitzen aquest territori en les seves migracions anuals.
Entre el patrimoni arquitectònic de Gallecs, cal destacar l’església de Santa Maria de Gallecs, situada al nucli de l’espai, d’estil romànic, amb vestigis preromànics i paleocristians. Es va consagrar l’any 1007. Té planta de creu llatina, absis rectangular i campanar d’espadanya. A l’interior hi ha unes sitges on es guardava el blat sagrat. Va ser restaurada els anys 1967 i 1968.
Al vessant de Parets del Vallès es troba la Torre d'en Malla, una emblemàtica masia fortificada documentada ja a l'any 904. L'edifici actual correspon a l'època gòtica, amb dues torres de defensa i planta quadrangular. Conserva una finestra gòtica bifurcada i un safareig de l'època romana.
També trobem de forma disseminada pel territori altres masies amb diferents tipologies arquitectòniques. Cal destacar Can Mulà, d'origen medieval, s.X-XI; Can Jornet; Can Vila; Can Cruz; Can Veire; Ca l'Antic ; Can Maiol ; Can Jornet i Can Banús .
