La présentation
Al llindar de la Plana de Vic
El tram discorre al llarg de 28 km i està comprès entre Sant Quirze de Besora, població en cap de la subcomarca natural del Bisaura, i Manlleu, segona població en importància d'Osona i nucli pioner de la industrialització de la comarca. El tram va de baixada, tot i que aquesta no és gaire acusada, passant dels 587 m de Sant Quirze de Besora als 460 de Manlleu, amb un desnivell, doncs, de 127 m.
El paisatge que trobem de Sant Quirze de Besora a Manlleu se situa a l'extrem septentrional de la subcomarca natural de la Plana de Vic i els primers contraforts de la part central de dita plana, que es correspon amb el fons de la depressió.
En el passat aquesta depressió estava ocupada per un gran llac del qual sobresortien algunes illes. Actualment aquestes constitueixen els típics serrats d'abruptes vessants de tons grisenc blavosos i superfície plana, sovint aixaragallats per l'erosió dels xàfecs freqüents de la contrada i amb claps d'alzinar o roureda. Les típiques roques fàcilment fragmentables de color grisenc amb tons blavosos caracteritzen la zona. En realitat representen els sediments acumulats durant milers d'anys quan era un gran llac que, per efecte de la pressió, van anar compactant-se en roques. De fet, les vessants d'aquestes muntanyes havien estat les ribes d'antigues illes, en les que es van desenvolupar gran quantitat de mol·luscs i altres invertebrats aquàtics. En l'actualitat podem trobar encara algunes restes d'aquestes en forma de closques i esquelets fossilitzats. Aquests fòssils evidencien l'origen lacustre de la regió. Els dipòsits es van anar acumulant durant l'era secundària i principis de la terciària (capes eocèniques de fa uns 60 milions d'anys). Els plegaments van deixar els sediments compactats al descobert i erosionables.
La gran concavitat que determina la depressió central d'origen lacustre amb les muntanyes circumdants, determinen un fenomen climàtic molt característic de la zona, la denominada inversió tèrmica, que es fa molt evident als dies calmats de tardor i hivern. L'aire fred procedent dels Pirineus, per ser més dens que el càlid, tendeix a baixar i ocupar les zones baixes de La Plana, desplaçant l'aire més temperat, que ascendeix per les zones perifèriques i més elevades. El resultat és que les terres centrals, més baixes, són més fredes que les muntanyes circumdants.
La vegetació també segueix l'efecte de la inversió tèrmica. Així, en les parts centrals (fons de la Plana de Vic), pel fet que la temperatura és relativament baixa i la humitat elevada, amb freqüent estancament de boira, es presenten espècies vegetals més de muntanya, tals com roures i pi roig. En ascendir per les vessants circumdants (parts més baixes de la Serra de Bellmunt i la Vall del Ges), no obstant, trobem una vegetació mediterrània, característica de terres baixes i temperades. El roure és substituït per l'alzina i el pi silvestre pel pi blanc o el pi pinyoner.
Téléphones de contact
Liens d'intérêt
Pàgina del Consorci del Ter, ens supramunicipal, gestor de la Ruta del Ter.
Organisme format per nou municipis de la comarca d’Osona i diferents organitzacions del territori. Té per objectiu facilitar la col·laboració entre els seus membres per tal de dinamitzar el territori que comparteixen.
Entitat pública, de caràcter associatiu, on en el seu portal podem trobar l'oferta turística de la comarca d’Osona.
