Introduction
Tenim testimonis que evidencien la presència de la llúdriga a l’estany abans del dessecament, però no ha sigut fins a l’any 2013 que se l’ha tornat a observar a l’estany d’Ivars i Vila-Sana. Per la seva arribada ha sigut de vital importància el manteniment funcional del complex séquia de l’estany-riu Corb, el qual fa de connector i corredor ecològic entre el Segre i l’Estany.
La llúdriga, de la família dels mustèlids, és un mamífer carnívors autòcton i un bon indicador de certa qualitat de l’aigua.
Té un cos perfectament adaptat per moure’s i alimentar-se dins l’aigua, amb un cos cilíndric, els peus palmats, la cua llarga i ample. La seva pell és densa, la qual cosa li proporciona un extraordinari aïllament tèrmic, i més disposa al musell i els avantbraços uns pèls dotats de funció tàctil, que li permeten capturar preses en aigües tèrboles.
Són mamífers semi-aquàtics, ja que passen la major part del temps a dins de l’aigua, encara que altres activitats com la reproducció i el descans el fan a fora de l’aigua.
Per últim, dir que s’alimenta bàsicament de peixos, granotes, crancs, rates d’aigua, caragols, ous i cries d’ocells, i viu en caus que queden amagats entre les roques i la vegetació als marges de l'estany.
Foto: Dmitry Azovtsev