La présentation
Enmig de la Ribera del Sió
És un municipi situat al nord de la comarca de l'Urgell, on conflueix amb les comarques de la Segarra i la Noguera. Agramunt és la població més important de la Ribera del Sió, que travessa el terme en direcció est-oest, i és la segona vila en importància dins la comarca.
Al nord limita amb Oliola i Artesa de Segre, ambdós de la Noguera, a l'est amb Puigverd d'Agramunt, i al sud-est amb Tornabous, al sud amb la Fuliola i a l'oest amb Preixens (de la Noguera) i Castellserà. L'enclavament de Montclar, situat al nord-oest del terme municipal principal, limita amb Foradada al nord i l'oest, Artesa de Segre, al nord-est, i Preixens, al sud.
Entre 1967 i 1970 es van annexionar els territoris de les Puelles, la Donzell, un sector de Montclar i Rocabertí de Sant Salvador.
El terme té una superfície de 79,65 km², i a part de la vila d'Agramunt, cap del municipi, també hi ha els pobles de Mafet, Almenara Alta, les Puelles i la Donzell o Donzell d'Urgell.
La serra d'Almenara amb una d'alçada màxima de 459 m i orientada en direcció est-oest, divideix el terme en dues parts diferenciades. La part nord del terme es troba dins la ribera de Sió, i el sector sud, queda tocant el nord del pla d'Urgell.
El Canal d'Urgell passa pel terme en tres indrets diferents, a la vall del Sió, a la partida d'Aladrell, a l'oest del terme, i al sud de la serra d'Almenara.
Agramunt compta amb 5411 habitants, ocupats principalment en l'activitat industrial, relacionada amb l'alimentació sobretot (torrons i xocolata), la confecció, el metall i el paper. Però el sector serveis i l'agricultura, també hi són presents. La ramaderia persisteix, però se centra principalment en la cria de bestiar porcí i d'aviram.
La vila d'Agramunt, d'origen medieval, es troba a 337 m d'altitud, enmig de terres planes. Inicialment la població es trobava al turó del castell, però poc després va començar a urbanitzar-se el peu del turó, on hi ha el nucli antic actual. El poble va estar sis-cents anys dins de la muralla del s. XII, fins a la fi del segle XVIII, que es començà a construir fora. Avui en dia s'expandeix en totes direccions, al llarg de camins i carreteres que porten a la vila.
Dins la vila destaca l'església arxiprestal de Santa Maria, un edifici romànic declarat monument nacional. També hi ha bons exemples d'arquitectura civil, com la plaça de Mercadal del segle XV i XVI, l'ajuntament barroc, o el gran pou de gel, entre altres. Fora el nucli repartit pel terme, trobem nombroses masies, així com el jaciment arqueològic de la serra d'Almenara, amb una necròpoli propera a tres nuclis prehistòrics de l'edat del ferro.
La festa major se celebra el primer cap de setmana de setembre, en honor de la Mare de Déu dels Socors, també se celebren de forma rellevant, Sant Joan, Sant Jordi i Sant Isidre. En totes aquestes ocasions es fan actes especials per compartir amb els veïns i visitants.
Ne le manquez pas
L'església de Santa Maria d'Agramunt és una joia romànica, amb el campanar gòtic. Té molts detalls constructius fruit de la participació d'artistes de Llenguadoc, que van deixar les seves marques de picapedrers i escultors en alguns dels capitells.
Té dues portades, una al mur nord i un altre a l'oest, aquesta és un dels millors exemples de l'escola de Lleida, amb una gran riquesa decorativa, destaca la representació de l'Anunciació i de l'Adoració.
Quand y aller
El 12 d’octubre se celebra la Fira del Torró d’Agramunt des de l’any 1989, i cada any té més èxit. A més de ser dedicada especialment als tradicionals torrons, s’hi troben altres productes alimentaris de la terra.
Que faire
Val la pena apropar-se a conèixer el nucli de la Donzell d'Urgell, va ser un municipi independent fins a l'any 1857 en què es va annexar a altres pobles. Aquests finalment també van ser absorbits per Agramunt l'any 1970.
El poble encara conserva un aire medieval amb un entramat original de carrers estrets, places i cases de pedra, a més del seu castell, avui convertit en casa social.
Le saviez-vous?
A Agramunt es fa xocolata des de fa dos-cents anys, concretament la xocolata a la pedra.
Des que un gremi de la ciutat de Barcelona va perdre l'exclusivitat de la producció de xocolata a tot el territori, Agramunt van començar amb la seva pròpia producció.
Avui en dia encara es fa xocolata a la pedra a Agramunt, i la casa més antiga és Jolonch.
Autour de
A Agramunt hi ha diverses rutes proposades pel mateix ajuntament, per tal de conèixer millor el seu territori, el seu patrimoni, espais de la memòria històrica de la Guerra Civil, o infraestructures, com el Canal d'Urgell que hi passa.
Téléphones de contact
Liens d'intérêt
És el primer centre d’art contemporani que es va crear a les Terres de Lleida, té l'objectiu de Josep Guinovart de crear un espai per a la creació i la promoció de l'art contemporani.
Casa de la Poesia Visual, objectes poètics i volumetries amb l´expectativa d'esdevenir el primer espai dedicat a aquest gènere, a Catalunya i a Espanya.
