Introduction
(mirant la muntanya de Sant Antoni)
Martí Genís i Aguilar. Julita, el drama romàntic
Mentre Verdaguer escrivia poesies patriòtiques, un company que va estudiar amb ell al Seminari Menor, Martí Genís i Aguilar (Vic 1847-1932), escrivia novel·les romàntiques que també passaven a Camprodon.
Julita és una de les obres més importants de la novel·la romàntica i espiritual catalana del segle xix. És una novel·la de personatge, d’introspecció psicològica, que mostra com l’amor impossible pot agreujar una malaltia.
La novel·la està centrada en la relació entre dues famílies on tots són tan bons i tan amics que al narrador li costa justificar com no s’enamoren tots entre tots.
Julita fa una estada a Camprodon perquè espera que la puresa de la natura i la distància amb els ambients pol·lucionats de la ciutat la guareixin dels mals físics i dels mals d’amors. Però tot acaba com el rosari de l’aurora. Julita mor, però no ho podia fer en un llit, tenint en compte que patia un tifus sever, no. Fuig enmig d’una nit de tempesta. El seu enamorat la persegueix i quan està a punt de salvar-la ella cau per un precipici. Diuen les males llengües que va ser un dels barrancs de sant Antoni.
«Mentrestant, a casa del venerat cirurgià de Camprodon només es vivia per la delicada filla. La gelosa senyora Clara es desfeia per a buscar-li tota mena de requisits mengívols. El mateix senyor Serapi se l'emportava a passeig cada dia quan el sol era ben alt (...). Un dia, en un d'aquests bonics moments que el seu pare gojava de veure com millorava el color i la força de la noia, sentiren sobtadament damunt d'ells el falaguer piulejar de dues orenetes que enjogassades es perseguien, i que desaparegueren com una exhalació (...). Ben segur que aquelles alegres companyes de les primeres flors, aquell any, perquè la Julita hi era, havien arribat més aviat a Camprodon. »
Martí Genís i Aguilar, Julita.
Barcelona. Edicions 62, 1998.
Foto: Martí Genís i Aguilar, escriptor i farmacèutic vigatà