Introduction
(mirant el Casal)
Valentí Ribes (pseudònim). Prosa poètica
Es diu Valentí perquè va néixer el dia de sant Valentí, i Ribes perquè ho va fer a Ribes de Freser, però al carnet hi posa Pere Bonada (1947). Guanyador de molts premis literaris locals, entre altres, dues vegades un dels premis literaris de les Homilies d’Organyà, passeja la poesia i la prosa poètica pels carrers i fonts de la vila, fent una paradeta al Casal Camprodoní.
«(…) No tinc excusa. No puc al·legar desconeixement de la vall. Tampoc no puc escudar-me en el mal temps: ni fa massa calor, ni plou. No caminar, no moure’s, és un atemptat contra el propi cos; m'ho ha dit la metgessa, que sovint em deixa anar recomanacions prou serioses quan li dic que de bon matí ja m'enganxo a l’ordinador, aquesta màquina que tant m’absorbeix. Li faré cas i tornaré a sovintejar les rutes que m’ofereix aquest entorn envejable que tenim, i em bellugaré per aquest núvol d'aire fresc on hi voleien tudons, merles, àligues... Ara bé, els diumenges al matí, ‘reposaré’, seguiré traient el cap per la plaça del Dr. Robert, i faré el vermut al Casal, ritual ancestral del bon vilatà. (…)»
Valentí Ribes, El Jazz pot esperar.
Sant Pau de Segúries. AE, 2020.