Introduction
Cingles sota la Roca del Migdia. Les roques característiques de tota aquesta zona són sorrenques i compactades: gresos i conglomerats de color vermell.
Són roques sedimentàries del període triàsic de l'era mesozoica, de fa 240 milions d'anys, quan apareixen els dinosaures i els mamífers. Estan constituïdes per grans de quars i òxids de ferro, el responsable del color vermell.
Aquests afloraments del triàsic formen una estreta franja que va des de Martorell fins a Gavà, paral·lela a la vall del Llobregat, entre el sòcol paleozoic (negre) i els materials carbonatats (blancs) del juràssic i del cretaci, els quals constitueixen el cos principal del massís de Garraf.
El sòcol paleozoic format per esquistos negres l'hem vist uns metres abans, just en sortir a la pista, just al costat del camí en un talús on hi ha un plegament molt bonic. (foto 2).
La reacció al terreny és àcida i això fa que trobem plantes que al Garraf blanc no hi siguin, com és el cas del cap d'ase o tomaní (Lavanda stoechas) (foto 3) un tipus de lavanda; sent l'espígol (Lavanda angustifolia) la lavanda més típica del Garraf blanc.
Entre el bosc de pi pinyoner i alzines, els arbusts alts que trobem són: el bruc arbori (també de terrenys àcids i d'espectacular floració primaveral amb flors petitetes en forma de campana), el càdec amb les fulles com agulletes amb dues ratlles blanques a sobre, i el cirerer d'arboç o de pastor, amb els seus fruits vermells comestibles (en poca quantitat) de madurs. Al cirerer de pastor, acostuma a coincidir en el temps, la floració hivernal amb la maduresa dels fruits de l'any anterior.
