Introduction
En aquesta petita franja al costat de l’Avinguda de Prat de la Riba, s’han corservat alguns bonics exemplars de pi pinyer i també d’alzina, que pel que sembla han sobreviscut a la urbanització d’aquesta via principal del poble.
El pi pinyer (Pinus pinea) resisteix molt bé la sequera i els incendis pel fet de tenir una escorça gruixuda i una capçada allunyada del terra, la qual cosa permet que, en alguns casos, el foc passi per sota. D'altra banda, en cas d’incendi, les pinyes, a causa de l'escalfor, s’obren i llancen els pinyons ben lluny perquè l'espècie torni a brotar.
Estem davant de l'única espècie de pi, juntament amb el Pinus edulis, originari dels Estats Units, que produeix pinyons comestibles. Les utilitzats dels pinyons són diverses i variades: són utilitzats per elaborar salses, guisats i embotits, com ara botifarrons, però també serveixen per elaborar panellets i altres pastissos.