Introduction
(antic Casino, on a més de cinema es celebraven els certàmens literaris)
SANTIAGO RUSIÑOL. La sàtira de Canprosa
L’escàndol que va provocar aquesta paròdia dels Jocs Florals l’any 1902 va ser excepcional. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme.
Santiago Rusiñol (Barcelona 1861-Aranjuez 1931) va ser un dels grans ambaixadors de la modernitat a Catalunya. Provocador de moltes polèmiques del tombant del segle xix al xx, sempre va saber posar el dit a les nafres sensibles.
Els Jocs Florals de Canprosa és una peça teatral satírica i una crítica als Jocs Florals i a tots els certàmens literaris que es celebraven al país, com el que un any abans s’havia iniciat a Camprodon, organitzat per don Bartomeu Robert.
«ACTE ÚNIC. ESCENA I
El President, en Riutort, el Secretari i en tallavent escriuen a l’entorn de la taula, plena de papers i premis. A l’esquerra, drets, en Quimet i el senyor Nofre.
Senyor Nofre: Et dic, Quimet, que seran uns Jocs Florals abundants en poesia.
Quimet: Que es deuran a la seva gran perfídia, senyor Nofre.
(...)
El President, dictant: Llamp de Déu!
El Secretari, apuntant: Premi al «Llamp de Déu».
Quimet: I la malícia que tindran tots els pobles del districte quan vegin els nostres Jocs!
Senyor Nofre: Que pasturin! Ells són agrícoles, nosaltres serem poètics.
(...).»
Santiago Rusiñol, Els jocs flores de Canprosa.
Barcelona. Arola Editors, 2018.
