Introduction
Felicitats, heu arribat al punt més alt del terme (852 m).
El conjunt, datat al s.XIII, consta de l'ermita i la casa o refugi. Restaurada del 1996 al 1999 pels amics de Santa Barbarà juntament amb els de Sant Amanç (aviat hi passarem)
Per si no hi podeu entrar:
A l'ermita, al primer pis destaca especialment l'impressionant campanar d'espadanya d'un sol ull d'arc rebaixat.
L'interior de l'ermita és una petita capella d'una sola nau, amb dos trams i una capçalera, sustentada bàsicament per dues arcades apuntades amb una sageta molt més accentuada que no pas la llum. En el tram inferior trobem dos elements importants, com són una gran obertura quadrangular, amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat i amb un vitrall acolorit que al·ludeix a la crucifixió. L'altra seria un portal de pedra que comunica amb el refugi.
En el tram de la capçalera trobem una petita taula d'altar, així com una petita fornícula emmarcada en pedra que alberga una imatge de Santa Bàrbara elaborada a Osor seguint el procediment o tècnica de la resina. (font: Wikipedia.org)
Per si el plafó exterior es troba en mal estat, diu això:
L'ermita s'alça a la muntanya del seu nom. Consta al s XII com a lloc de tradició comarcal. S'hi celebra un aplec el segon diumenge de maig.
Del cim, podem gaudir d'una magnífica vista panoràmica que abasta dels Pirineus, el Golf de Roses, les Illes Medes, la Vall de Ter, el Pla de la Selva, la serralada de les Guilleries i el Pedraforca.
Des del 1995 l'associació d'amics de Santa Bàrbara s'encarreguen del manteniment tant de l'ermita com de la casa de l'ermità.