La présentation
Vila de contrastos
Sant Andreu de Llavaneres, sovint anomenat simplement Llavaneres, és un municipi d'11,9 km² que pertany a la comarca del Maresme. És esmentada en documents de finals del segle X. Formava part dels dominis del Castell de Mata o de Mataró. A mitjan segle XVI, però, va assolir la independència municipal.
Està situat entre el mar i el parc natural del Montnegre i Corredor, el turó del Montalt, de 594 metres, és el cim més alt del terme. Al sector muntanyós, la vegetació està formada bàsicament per boscos de pins i alzines. El municipi és drenat per la riera de Llavaneres o de Montalt i la de Balís, que desemboquen al mar.
El clima és mediterrani, amb estius secs i calorosos i hiverns sense glaçades. Les precipitacions són escasses i concentrades a la tardor. La serralada litoral protegeix el terme dels vents freds, mentre que el vent de llevant, és el dominant i el responsable de pluges i mala mar.
Les restes de població més antigues situades a la carena de la serralada del Montalt, corresponen a l'època neolítica. Amb l'arribada dels romans la població s'instal·là a les planes i a la costa. Així, podem assenyalar l'existència de diverses vil·les romanes com la del barri marítim de Can Sanç, presidit per la capella de Sant Pere; situat a prop de la costa, a dalt d'un petit turonet, entre la riera de Llavaneres i el torrent de les Bruixes i que es va poblar a la segona meitat del segle XIX per mariners i pescadors. Aquest barri no va tenir el desenvolupament típic dels barris marítims del Maresme, però en l'actualitat, gràcies al turisme i a la funció residencial del terme, és força urbanitzat. Al carrer de Can Sanç es conserva encara alguna de les cases antigues dels pescadors. Aquest nucli mariner i el nucli urbà, situat a la part alta del terme, se separen per dos quilòmetres al llarg de la riera de Llavaneres.
Inicialment el poble de Llavaneres estava format per masies escampades pel sector muntanyós, presidides per l'antiga església parroquial. Així podem contemplar-ne més de trenta que formen un preuat patrimoni arquitectònic del poble, algunes amb elements gòtics i romànics o amb elements de fortificació com torrellons, matacans o restes de muralla.
Al nucli antic, presidit per la nova església parroquial, hi descobrim una bona quantitat de cases d'estiueig de principis del segle XX modernistes o noucentistes. També s'hi troben grans cases residencials barroques amb esgrafiats.
Fora vila es troben l'antiga església de Sant Sebastià, on se celebrava un important aplec per la festa del sant, i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Llorita, en la carena del turó de Llorita (387 m), on el dilluns de Pasqua Florida se celebrava un aplec i s'hi feien altres celebracions al llarg de l'any. També hi ha un camí que ressegueix el traçat d'una via romana anterior que va del turó del Montalt cap a Parpers, per endinsar-se cap al Vallès, és el Camí Ral.
Pel que fa a l'economia, des de l'antiguitat, Llavaneres era un poble essencialment agrícola. A la plana alternaven els conreus de secà, entre els quals van tenir força importància el garrofer i la vinya. Arran de la crisi de la fil·loxera, i aprofitant el microclima i la disponibilitat d'aigua, els conreus es van reorientar cap a l'horta i, a partir dels anys vint, el clavell. Recentment, l'agricultura ha retrocedit notablement davant la pressió urbanística, però es manté la producció de flor tallada, planta ornamental i hortalisses, en petites explotacions familiars.
La indústria es limita a petits tallers de gènere de punt i confecció i a algunes empreses de construcció i empreses subsidiàries. Els darrers anys s'ha produït un clar increment de llocs de treball en el sector del comerç i de serveis, motivat sobretot al turisme i al caràcter de segona residència i estiueig del poble.
Ne le manquez pas
Tastar l'original coca de Llavaneres i els preuats pèsols garrofals, els dos productes autòctons per excel·lència.
Quand y aller
- Festa major: se celebra el cap de setmana més proper al 30 de novembre.
- Festa major de la Minerva: 3r diumenge de juliol.
- Festa del Pèsol: un cap de setmana del mes d'abril
- Mostra Gastronòmica del Pèsol: mes d'abril.
Que faire
- Passejar i gaudir de la natura en els seus boscos.
- Pujar fins al turó de Montalt (594 m), el punt més alt del terme i arribar fins al turó de Llorita (387 m), on hi ha les ruïnes de l'ermita amb unes esplèndides vistes del mar.
- Banyar-se a la platja.
- Atrevir-se amb esports aquàtics.
- Practicar golf al club de golf.
- Visitar el seu patrimoni arquitectònic, cultural i gastronòmic.
- La ruta del Modernisme.
Le saviez-vous?
- La població és també coneguda pel seu pèsol dolç, el pèsol de Llavaneres o pèsol garrofal (es realitza una festa del pèsol anualment) i per la seva coca anomenada coca de Llavaneres, farcida de crema i coberta de massapà, sucre i pinyons, molt tova al tacte. Tots dos estan certificats amb una marca de garantia de qualitat.
- El torrent de les Bruixes recorda el pes llegendari que la figura de les 'bruixes' ha tingut en terres del Maresme.
- Fou sacerdot de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, el que després seria abat del Monestir de Montserrat dom Gabriel Maria Brasó i Tulla.
- Llavaneres és esmentat l'any 968 com Levandarias, i el 988 com Labandarias. Igual que altres topònims Llavanera o Llavaneres dels Països Catalans, deriva probablement del mot català llavanera, dona que es dedica a rentar roba, el qual procedeix del llatí lavandaria, amb el mateix sentit. Segons la llegenda, el nom de Llavaneres a l'inrevés ("Serena Vall") indicaria la vall situada enmig de dues muntanyes. Una altra explicació el fa provenir d'Heras de Llevant, nom que li haurien posat els primers pagesos que van treballar la terra de la zona.
Autour de
- Té bones comunicacions amb Barcelona gràcies a la línia 1 de rodalies de Renfe, així com l'autopista C-32 i la carretera N-II.
- El Parc del Montnegre i el Corredor, els dos massissos que conformen la barrera natural que separa el Maresme del Vallès. Els boscos mediterranis, la fauna abundant i el patrimoni arquitectònic el converteixen en un espai idoni per organitzar tota mena de visites i activitats. Cal tenir en compte que l'Espai se situa en una important ruta migratòria i, per tant, és interessant fer-hi observacions durant les èpoques de pas. Hi ha una vintena d'itineraris de dificultats fàcil i mitjana. Els senders GR 5, GR 83 i GR 92 travessen l'Espai.
- El balneari municipal de Caldes d'Estrac. Les aigües termals de Caldetes i la seva proximitat amb el mar afavoreixen la qualitat i la singularitat del balneari. Són les úniques aigües termals d'Espanya que contenen gas de radó.
Téléphones de contact
Liens d'intérêt
Web oficial de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.
Web on es poden trobar els millors restaurants de Sant Andreu.
En aquesta web pots buscar informació del patrimoni de tot Catalunya.
Informació dels Parcs Naturals de Catalunya.
