Introduction
Sant Pere d'Ardesa és un edifici antic amb una sola nau i un absis semicircular a l'est. Es distingeixen ressalts senzills en aquesta zona. S'observen vestigis als paraments que suggereixen la presència de ressalts laterals que probablement suportaven els arcs de reforç de la nau. L'absis està adornat amb lesenes (reforç vertical del mur) i arcuacions llombardes (petits arcs decoratius). Durant molts anys, l'edifici va quedar abandonat amb el sostre esfondrat, en un estat de semiruïna. Finalment, el 2009, va ser restaurat.
Pel que fa a la història, la primera menció documental del castell d'Ardesa data de l'any 989. Es tracta d'una venda d'un alou al bisbe Sala, de la Seu d'Urgell, realitzada pel senyor Sala i la seva dona Trasgonça. Pel que fa a l'església, el primer testimoni que en tenim és un testament de Bernat Ramon de l'any 1082, en què llegava 10 unces d'or. La primera menció de l'església com a parròquia es remunta a la primera meitat del segle XI i es troba en una llista parroquial del bisbat de Vic. L'església va ser consagrada el 1192. Les funcions parroquials probablement es van mantenir fins a mitjans del segle XII, quan Sant Pere va passar a ser sufragània de Santa Maria de Rubió.
Des del segle XV, Sant Pere d'Ardesa va ser una sufragània de Rubió. Vers la meitat del segle XIX, va perdre la seva categoria de parròquia.
Font: Catàleg de Patrimoni de la DIBA
