Introduction
L'alzinar original es va pressionar molt per obtenir llenya i carbó, i més tard tallat o cremat per aconseguir pastures i conreus.
A les parts altes menys fèrtils (a causa de un sol molt prim i pedregós), la desforestació afavoreix l'erosió i posa en perill els vessants. La dificultat i lentitud de creixement de la vegetació original, va propiciar la reforestació amb arbres poc exigents i de creixement ràpid: el pi blanc.
El sotabosc és una brolla d'arbusts com el romaní, la farigola, la botja d'escombres, i el fenàs (gramínia). Als espais més desenvolupats apareix el garric i exemplars esparsos de càdec i noguerola. També trobem petits peus testimonials d'alzina.