Introduction
Aquests altiplans cerealístics, són un fantàstic mirador de 360º. Al nord la serralada prepirinenca del Cadí i els Pirineus a la seva dreta; a ponent el massís de Montserrat i cap al sud la Mola al massís de Sant Llorenç del Munt.
Abans aquests plans eren ocupats per vinyes i mostra d'això són les nombroses barraques que veieu escampades per arreu. Curiosament, les trobem tant de planta rodona com quadrada, tot i que la funció era la mateixa. Aquest tipus de construccions rurals caracteritzem el paisatge del passat agrícola de molts racons de Catalunya. Cada comarca, fins i tot cada poble, té una manera especial de construir-les, però la base és sempre la mateixa.
Quan el pagès havia d'anar al camp, feia jornades completes de sol a sol. Necessitava un lloc on guardar les eines, el menjar o, tanmateix, per aixoplugar-se de la pluja, del sol, fent una becaina o per quedar-se a dormir si calia. Solien ser barraques llunyanes de casa, prop les vinyes o els forns de calç o a zones de pastura del ramat.
Vigents fins al segle XIX fins a l'arribada de la fil·loxera, cap a inicis del segle XX, a molt estirar, es van anar deixant. La plaga i el canvi d'activitat agrícola van anar afavorint l'abandó del camp i en conseqüència l'ús de les barraques.
De planta circular o quadrada; aprofitant un marge o aïllades; de coberta en falsa cúpula o plana... El gruix de les parets també és variable i algunes tenen contraforts externs per reforçar l'estructura. El marc superior de la porta d'entrada es feia amb una llinda plana o amb pedres formant un arc de mig punt o d'ametlla.
La coberta es feia per apropament de filades de pedra (mireu-ho per dins, lleugerament inclinades cap enfora per evitar filtracions d'aigua), per després omplir tota la coberta amb pedruscall i terra per fer fort. A sobre s'hi plantaven lliris que, amb les arrels, aguantaven la terra de la coberta els dies de pluja. L'orifici del capdamunt de la coberta es tapava amb una llosa que s'aixecava si a dins es feia foc.