Introduction
Hem anat guanyant alçada i canviant d’orientació, i l’alzinar de carrasca ha donat pas a la pineda de pi roig (Pinus sylvestris). Aquest pi és propi d'ambients més aviat humits de zones de muntanya mitjana, generalment entre els 800 i els 1.600 m d'altitud, més abundant en vessants orientats al nord, tot i que si el grau d'humitat és òptim, és capaç d'arrelar en un alt gradient altitudinal.
El pi roig se l'identifica fàcilment per la tonalitat rogenca del tronc, sobretot en la part més alta d'aquest i també per les seves pinyes de mida petita.
Quan és jove, té forma d’arbre de Nadal, cònic, però, a mesura que es fa gran la capçada s’arrodoneix. La fusta del pi roig és de bona qualitat, de tronc recte i poc nodosa, és dels pins més valorats per l'explotació forestal.
A banda de l’extracció de la trementina (s’extreu de molts tipus de pins) per l’aiguarràs, antigament s’usava com a arbre medicinal contra el reuma i els constipats. És molt apreciat per ser un gran protector de l’erosió i les allaus (té arrels fortes i profundes) i també per ser un bon bosc de pinetells i rovellons.