Introduction
El bosc mediterrani de terra baixa com aquest que veieu aquí té similituds amb la selva tropical per ser sempre verd (l’alzina i el pi sempre té fulles) però sobretot per la distribució de les lianes.
Veieu com s’enfila pels arbres la nostra liana mediterrània per excel·lència: es tracta de l’arítjol, "zarzaparrilla" en castellà. (foto 2)
Aquesta liana esglaonada es distingeix per les seves fulles perennes, brillants i amb forma de cor, amb cinc nervis principals al limbe i espines al marge de les fulles i la tija.
La floració de l'arítjol té lloc a la tardor, quan les seves flors verdes i grogues es reuneixen en petits ramells. El seu fruit, que es desenvolupa entre octubre i gener, és de color vermell i forma raïms. (foto 2)
Aquests fruits carnosos són utilitzats per fer begudes refrescants, i també tenen propietats estimulants i depuratives. En èpoques antigues, l'arrel d'aquesta planta es va usar per tractar malalties venèries, i es va creure que tenia propietats antiverí, fet que va portar a molts emperadors romans com Claudi, Calígula i Domicià a consumir-ne preparats amb fins preventius.
