Introduction
Una de les plantes més habituals i estimades del nostre entorn és el fonoll, que sol créixer de manera espontània a les vores dels camps, camins i marges, fins i tot en espais molt petits. Resistent a la sequera, prospera fàcilment en terrenys secs. A l’estiu i fins ben entrada la tardor, es reconeix per les seves flors grogues agrupades en vistoses umbel·les, que de vegades formen autèntiques catifes al paisatge, com la que podem veure al marge que acompanya el camí.
El fonoll ha estat sempre molt present a la cuina mediterrània: se n’aprofiten les fulles, les llavors i fins i tot els bulbs soterrats, tots amb el característic gust anisat. Antigament, els pagesos el deixaven créixer expressament, tant per ús domèstic com per vendre’l al mercat i treure’n un petit benefici.