Introduction
Estem molt a prop de la Punta de Montmaneu, a on el paisatge es caracteritza per ambients secs i sòls amb una elevada concentració de sals i guix. En aquests entorns tan específics prosperen plantes halòfiles i gipsícoles, adaptades a condicions extremes que la majoria d’espècies no poden suportar. Aquestes comunitats vegetals són un exemple clar de la relació entre el substrat i la flora, ja que han desenvolupat estratègies per tolerar la salinitat i l’escassetat d’aigua.
Entre les espècies més representatives hi trobem el ruac, la trincola i el siscall (fotos), que formen part d’aquests matollars baixos i resistents. La seva presència dona un valor ecològic especial a la zona, convertint-la en un mosaic natural d’interès botànic i paisatgístic. A més, contribueixen a mantenir la biodiversitat i a consolidar el sòl, fet que afavoreix l’estabilitat d’aquest espai tan singular.
