Introduction
Com podeu imaginar, la gestió o el control i seguiment de la vegetació no només es fa a muntanya, sinó que, de la mateixa manera, s'aplica als medis fluvials (lleres de rius i terrasses d'inundació).
Hem vist al bosc de la costa de l'Hereva, com una tala selectiva d'arbres, i la neteja, també selectiva del sotabosc, permet afavorir el creixement de vegetació autòctona, controlar arbres invasors com els pins i, alhora, baixant la biomassa general, fer boscos més sans i amb menys risc d'incendi.
Al riu, el control de la vegetació exigeix eliminar plantes invasores, majoritàriament aquí representades per la canya americana, que s'escampen per la llera. La seva uniformitat empobreix la biodiversitat de la llera, però alhora són un perill, perquè quan hi ha una riuada, totes les canyes trencades, barrejades amb tota mena de residus, fan de tap provocant falses preses que quan es trenquen i alliberen el cabal poden causar greus danys.
També aquesta gestió afavoreix el bosc de ribera amb plantacions d'arbres com salzes i pollancres, que ajuden a estabilitzar els marges i fan la llera més segura.
"Entre les nou i les dotze de la nit del dia 25 de setembre del 1962, un terrible aiguat va emportar-se vides, fàbriques, arbres, ponts, cotxes, amb un impuls sense aturador i sobtat que provenia de les muntanyes de Sant Llorenç en direcció al mar. En total, va provocar 617 morts al Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat."