Introduction
Si mirem a terra, veurem que la roca no te res a veure amb la roca vermella anterior de la part alta del recorregut. El color gris forc, gairebé negre, la seva forma de trencament en llesques ens indica que son esquistos. Material de natura àcida que com ja sabeu afavoreix una vegetació diferent de l'altre costat solell i calcari del poble. El bruc arbori i l'estepa borrera en són algun exemple.
Els esquistos i les pissarres són roques metamòrfiques ( roques que han estat sotmeses a alta pressió i temperatura transformant-se d’argiles a pissarres o esquistos). Són molt antigues (300 milions d’anys d’antiguitat), de color fosc, i es caracteritzen per estar formades per làmines com les pàgines d’un llibre (d’això se’n diu esquistositat).
Vora el camí es fan un matolls baixos de la familia de les cistàcies: les estepes, i en trobem dels tres tipus: blanca, negra i borrera (foto). L’estepa negra fa la flor blanca, l’estepa blanca la flor rosa i l’estepa borrera, de fulles més arrodonides i petites, també de flor blanca.
Les estepes estan molt ben adaptades al clima mediterrani. Aquests vistosos arbustos quan estan en flor tenen una forta relació amb els incendis que afecten sovint els ecosistemes mediterranis. A diferència de moltes altres espècies que poden rebrotar després del foc, les estepes el que fan és produir un immens nombre de llavors que es queden al sòl fent el que s'anomena un banc de llavors. Aquestes llavors suporten les altes temperatures del foc i no només això, sinó que després d'ell germinen per tornar a ocupar l'espai. Aquesta increïble estratègia pot semblar un superpoder, però realment moltes altres espècies també tenen aquesta adaptació.