Description
Sou a la part alta del poble de Fontllonga, en un dels contraforts més occidentals de la serra de Sant Mamet, damunt de l’embassament de Camarasa, on hi ha les restes d’una antiga fortalesa medieval. Els orígens podrien ser una torre de guaita andalusina integrada dins la malla de talaies que defensaven la marca superior d’al-Àndalus entre els segles IX i XI situades entre Balaguer i el Montsec. No se’n disposa, però, de proves fefaents, i les característiques de les restes arqueològiques que han arribat als nostres dies la fan diferent dels altres castells fronterers escampats pel territori.
En tot cas, les primeres notícies escrites del castell són de l’any 1049, poc temps després d’integrar-se aquesta zona als dominis dels comtes d’Urgell, i en què figura que pertanyia a la família dels Meià. El 1312, Pere Ayerbe, descendent d’aquesta nissaga, va permutar la possessió amb el rei Jaume II, i la fortificació de Fontllonga va passar a formar part dels dominis de la corona, una situació que es va allargar fins a les darreries del mateix segle XIV, quan el rei Pere el Cerimoniós la va incorporar als dominis de la terra del marquesat de Camarasa.
Sou al davant d’un edifici aïllat de planta rectangular, amb un conjunt de murs a la banda meridional i que, per tant, es pot deduir que tot el cim del turó devia formar part d’un conjunt castlà. Podria haver tingut en origen una funció militar, defensiva o de guaita, però es va consolidar com a residència. Per alguns trets decoratius i d’estructura arquitectònica, la construcció sembla més aviat una casa forta o un petit palau que no pas un castell. Disposa també d’estable i celler al subsol, al qual es podia accedir directament. Hi ha tipus de carreus diferents que podrien correspondre a diverses etapes de construcció.
A diferència de la parròquia de Sant Miquel de Fontllonga, no hi ha cap rastre que vinculi el castell i el Priorat de Santa Maria de Meià, amb un afegit, però: una font del segle XVII assenyalava que en aquell moment l’edifici ja era inhabitable i presentava estat d’abandonament.
