Introduction
Pinus pinaster
A la banda dreta del camí podem observar un magnífic bosc de pi marítim (Pinus pinaster). El pi marítim es caracteritza pel seu tronc recte, d'escorça gruixuda i de color bru fosc. Quan és jove presenta una capçada de forma piramidal, però amb els anys esdevé més irregular. Pot arribar als 30 metres d'alçada. Les seves fulles, llargues i molt gruixudes, es disposen de dues en dues, mentre que les pinyes, grans i de forma cònica, solen aparèixer agrupades de dues o tres, directament sobre les branques.
Aquesta espècie s'adapta molt bé als sòls sorrencs i àcids i destaca pel seu ràpid creixement, que li permet colonitzar fàcilment terrenys degradats. Pot arribar a viure fins a 300 anys i ha estat àmpliament utilitzat en repoblacions forestals, especialment després dels incendis.
La seva fusta, tot i no ser de gran qualitat, s'ha destinat tradicionalment a la fabricació de caixes de fruita, taulons i altres elements de fusteria. Actualment, també s'aprofita per obtenir biomassa, transformant-la en estelles destinades a combustible. Les pinyes, gràcies al seu elevat contingut en resina, són molt apreciades per encendre foc, ja que cremen amb facilitat i mantenen la combustió.
En altres indrets de la península Ibèrica, el pi marítim també s'ha explotat per obtenir-ne resina. Mitjançant un tall longitudinal al tronc es recollia la trementina, que després es destil·lava per separar-ne l'essència de trementina o aiguarràs de la resina. Aquests productes han tingut nombroses aplicacions en la indústria química, la fabricació de vernissos i la perfumeria.