Descripció
L'església parroquial és al bell mig del nucli antic, tan envoltada de cases que només se'n veuen la façana i el campanar. Està dedicada a santa Perpètua, la màrtir cartaginesa que dona nom al poble; la seva festa, el 7 de març, és la festa major d'hivern.
L'edifici ja surt esmentat el 998, estava en obres el 1144 i es va consagrar el 1178. És romànic de transició i es va aixecar sobre una construcció anterior, probablement d'origen visigòtic. Va començar amb una sola nau, a la qual es van afegir dues naus laterals; els merlets que coronen les naus li donen un aire de fortalesa.
Fins als anys cinquanta s'hi entrava per una porta lateral, a la plaça de Francesc Macià; després es va tapiar i ara s'hi entra per la façana oposada a l'absis. Durant la Guerra Civil es va fer servir de magatzem, i això la va salvar, però l'arxiu i les peces artístiques es van cremar.
