Presentació
Santa Perpètua, Santiga i Mogoda
El poble porta el nom d'una santa africana: santa Perpètua, una jove cartaginesa martiritzada a Cartago l'any 203. La festa major d'hivern es fa el 7 de març, el dia de la santa. L'església parroquial ja surt esmentada el 998 i es va consagrar el 1178; la seva capçalera romànica queda amagada entre les cases del nucli antic, i només el campanar en sobresurt.
El terme reuneix tres nuclis amb història pròpia. Mogoda, documentada des del 982, va donar el segon nom al poble; la seva masia fortificada, del segle XII, va ser la seu de la baronia de Mogoda, que entre els segles XV i XIX va pertànyer a la cartoixa de Montalegre. Santiga (de Santa Maria Antiga), documentada el 983, conserva una església romànica, un castell i un safareig al voltant d'una plaça, envoltats encara de camps. Es va unir a Santa Perpètua a mitjan segle XIX.
La indústria hi va arribar amb el Vapor Aranyó, una fàbrica tèxtil de finals del segle XIX que avui és la seu del Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) i del punt d'informació turística. Al segle XX, en pocs anys, la població es va multiplicar: dels 3.618 habitants del 1960 es va passar als 13.549 del 1981.
Entre polígons i barris queden espais verds: el Parc Central, d'unes 80 hectàrees, amb una bassa naturalitzada; els plàtans de la riera de Santiga; el bosc de Ca n'Oller, amb un forn romà, i, al nord-est, l'espai rural de Gallecs.
Santa Perpètua de Mogoda, a la plana del Vallès Occidental, té 15,83 km² i 26.101 habitants (Idescat, 2025).
No t'ho perdis
La plaça de Santiga, amb l'església de Santa Maria, el castell i el safareig ple d'aigua. L'església es pot visitar el segon diumenge de cada mes. Si hi vas el segon cap de setmana de setembre, coincidiràs amb l'Aplec de Santiga, amb sardanes a la plaça i dinar a l'era.
Quan anar-hi
La festa major d'hivern és el 7 de març, dia de santa Perpètua, i la d'estiu, el primer cap de setmana de setembre. El primer cap de setmana de febrer surten els Tres Tombs, en honor de sant Antoni. A Santiga, el 18 de gener, se celebra Santa Prisca, i a la primavera s'hi fa la festa de l'arbre, instituïda el 1907. El primer cap de setmana de maig, l'Aplec de la Sardana, que se celebra des del 1928, té lloc al bosc de la Torre del Rector. La programació d'arts escèniques Efímera té temporada tot l'any i una edició d'estiu al Parc Central: les dates, a la seva web.
Què fer
Per començar, el MTIV explica com el municipi va passar de poble agrícola a ciutat industrial, amb una exposició que va de la prehistòria fins avui i que posa l'accent en el treball de les dones. Té seus al Vapor Aranyó i a la Granja Soldevila, on hi ha visita guiada el primer cap de setmana del mes, i en prepara una altra a la rectoria de Santiga. Per caminar o pedalar, la ruta Camins de patrimoni. Del rural a l'urbà (5,8 km circulars, familiar) combina un tram urbà amb un altre pel medi natural, passant pel bosc de Soldevila, i proposa un joc de pistes a cada punt. Des del parc dels Plataners, un camí nou porta per la serra del Padró cap a Santiga. A la sala Telers del Vapor es fa la programació d'arts escèniques Efímera, amb teatre, música, dansa i circ. El dijous hi ha mercat setmanal.
Sabies que
Santiga celebra santa Prisca, potser per una qüestió de nom: prisca, en llatí, vol dir «antiga», com Santa Maria Antiga. El 18 de gener es beneïen uns panets fets amb farina dels pagesos de Santiga, i se'n guardava un tros a casa tot l'any per protegir-la dels llamps.
Voltants
Pel nord-est, una franja del terme entra a l'espai rural de Gallecs, que és sobretot de Mollet del Vallès, al Vallès Oriental, com la Llagosta, l'altre veí de llevant. Al nord, el terme toca amb Polinyà i Palau-solità i Plegamans; a ponent, amb Sabadell i Barberà del Vallès, i al sud, amb Montcada i Reixac.
Telèfons de contacte
Enllaços d'interès
Com arribar-hi en tren, autobús o cotxe: informació de l'Ajuntament.
Inventari del patrimoni cultural del municipi, de la Diputació de Barcelona.
