Presentació
Sant Pau, el castell de la Marca i les colònies del Llobregat
A finals del segle VIII, quan es va organitzar la Marca Hispànica, Casserres va ser, amb Cardona i Osona, un dels tres llocs que el comte Borrell havia d'ocupar i fortificar. D'aquell primer castell no en queda res a la vila, però a tocar de la riera de Clarà s'aixeca l'església de Sant Pau de Casserres, la primitiva parròquia, consagrada el 20 de gener del 907 i refeta en estil romànic al segle XII.
La vila actual, a 611 metres d'altitud, va néixer al segle XIII al voltant d'un castell, i va patir dues cremes: la del 1653, quan Gabriel de Llupià en va enderrocar també les muralles, i la del 1713, a mans dels miquelets. Després de la primera crema, l'església de la Mare de Déu dels Àngels es va refer entre el 1668 i el 1681; guarda un retaule barroc de Segimon Pujol de principis del segle XVIII.
El segle XIX va portar la indústria al Llobregat, que toca el terme per llevant. Hi van néixer dues colònies tèxtils: l'Ametlla de Casserres, on la fàbrica va tancar el 1966, i el Guixaró, on es van fer teixits de cotó fins al 1990.
Els 29,46 km² del terme, on viuen 1.665 persones (Idescat, 2025), són un mosaic de pinedes, alzinars i camps de secà, solcat per la riera de Clarà, amb gorgs, molins i un petit pantà sota Sant Pau. L'incendi del juliol del 1994 en va cremar una part.
No t'ho perdis
Sant Pau de Casserres i la riera de Clarà. La ruta Pantà i rectoria de Sant Pau de Casserres (6,6 km, fàcil) segueix la riera entre masos i rouredes fins al pantà, als peus de l'església romànica. Fixa't en la portada: tres arcs en degradació amb fulles dins de cercles i una arquivolta escacada.
Quan anar-hi
Per Pasqua, Casserres canta. Les colles de caramelles surten el diumenge de Pasqua, i quinze dies després, des del 1982, la Trobada de Caramelles reuneix una vintena d'agrupacions de tot Catalunya a la plaça de l'Ajuntament. La festa major és per Sant Bartomeu, el cap de setmana més proper al 24 d'agost, i la d'hivern, per Sant Josep, al març. Les colònies tenen festes pròpies: l'Ametlla, el tercer diumenge de juny i el 7 d'octubre, pel Roser, i el Guixaró, el diumenge més proper al 17 de juliol.
Què fer
Des de la vila, Un tomb per la riera de Clarà (8,2 km, fàcil) passa pel molí de Bernadàs, el gorg de Sant Joan i el de l'Home Mort. La Ruta de les Fonts (9,5 km) volta els camps de ponent i porta a la balma de les Set Portes, tancada amb murs i portes i habitada fins a mitjan segle XX. La Ruta dels Tres Hereus (9 km) proposa un joc de preguntes pel serrat dels Tres Hereus. A la vila, el carrer Major i la plaça de la Creu conserven el traçat antic, i al costat del cementiri hi ha Santa Maria de l'Antiguitat, del 1848, amb dos sarcòfags medievals. A poc més d'un quilòmetre, en direcció a Viver, l'alzina dels Colls és un arbre monumental enmig dels camps.
Sabies que…?
A Casserres encara es manté la tradició de les priores: dones del poble que, a la sortida de missa, recullen l'almoina a la porta de l'església i donen estampes a l'hivern i pomells de flors a la primavera i l'estiu. Abans, les casades anaven vestides de negre i les solteres de blanc.
Voltants
El Llobregat fa de frontera per llevant: a l'altra riba hi ha Olvan i Gironella. Al sud, el terme toca amb Puig-reig i Viver i Serrateix; a ponent, amb l'Espunyola i Montclar, que té un enclavament al nord, Sant Quintí, al costat d'Avià. Més a ponent, a Montmajor, hi ha més camins pel Berguedà.
Telèfons de contacte
Enllaços d'interès
Inventari del patrimoni cultural de Casserres, de la Diputació de Barcelona.
Autobús i transport a la demanda: informació de l'Ajuntament.
