Introduction
Molt bé, ja gairebé heu arribat al final. Només us queda remuntar una mica fins a la Torrota i després flanquejar la carena de Ricó i ja sou al poble.
Ha estat un plaer acompanyar-vos aquest punt. Espero que hàgim après més coses sobre la manera de viure en aquesta vall i el patrimoni que hi estava relacionat.
L'últim punt, és la casa que veieu al mig de la vall, entre pollancres, amb el marc de les finestres pintat de blanc. Es tracta del Molí de La Roca. A l'inici de la ruta, des de l'altre costat, heu vist la gran bassa del seu darrere.
Sempre ha estat lligat a la masia de la Roca, i estigué en funcionament fins als anys 50, en què s'intentà adaptar a un funcionament amb electricitat que no reeixí. Als anys 70 el propietari arranjà l'edifici per a segona residència a llogaters.
Molins grans com aquest tenien diferents plantes. A dalt hi vivia el moliner. A la planta del mig hi havia l'obrador i la planta inferior era la "sala de màquines" o carcavà, on l'aigua de la bassa hi entrava amb força per moure les pales d'una roda que, mitjançant un eix, transmetia la força a les moles de pedra situades a l'obrador.
Una de les moles girava sobre l’altra, que romania fixa, i entre totes dues es triturava el gra. El moliner abocava el gra a una tremuja, que l’alimentava gradualment entre les dues moles.
La farina resultant es recollia i, si calia, es garbellava per separar-la de les restes de pellofa i obtenir una textura més fina.
Els pagesos portaven el gra al molí per moldre’l i, habitualment, el moliner cobrava una part de la farina com a pagament pel servei. Així, els molins fariners esdevingueren instal·lacions essencials per a l’alimentació de la població i una peça important de l’economia medieval.