Descripció
Es tracta d'un edifici de grans dimensions i d'origen medieval, situat en una ubicació lleugerament separada del poble. Al segle XVIII ja feia funcions de rectoria: era la residència del rector i potser també dels vicaris. Durant el període en què Joan Espina va regir la parròquia (1755 - 1780), s'hi va portar a terme una reforma en profunditat que va consistir en una reparació general de tot l'edifici. L'any 1835 va sofrir les conseqüències de la crema de convents i durant la Guerra Civil de 1936 fou novament saquejada. A més, a conseqüència d'un bombardeig, l'edifici va quedar amputat a l'angle oest i l'any 1940 la rectoria es traslladà a l'emplaçament actual a la plaça de l'Església. Al costat sud de la casa existiren hortes que pertanyien a l'Església.
Més recentment, cap a la dècada de 1970 l'edifici era compartimentat i ocupat per diferents famílies d'estiuejants. Al principi de la dècada del 2000 tot l'edifici fou rehabilitat, s'allargà amb un nou cos i es destinà definitivament a habitatges particulars.