Descripció
Construït durant la segona meitat del segle XIX per acollir els difunts de l’antic fossar, el conjunt és un bon exemple d’arquitectura neoclàssica. La imponent portalada d’accés al recinte s’obre a la façana que dóna al camí d’Agell. Es tracta d’una gran porta amb volta d’arc campanell amb diverses motllures damunt la qual es troba un basament i la creu. Al costat oest, a la façana posterior, hi ha una dependència coberta amb volta catalana.
A l’interior del recinte, destaquen diversos mausoleus i criptes com el de la família Sala, una construcció historicista de principis de segle XX situada just davant de la porta d’accés. També és remarcable l’imponent mausoleu que es troba entrant a mà dreta, una construcció feta íntegrament amb llamborda i amb una cúpula cònica esglaonada on descansa l’arquitecte Domènech i Estapà, i que molt probablement podria ser obra seva. Al seu davant, hi ha la tomba del poeta Antoni Isern, un senzill túmul cobert amb trencadís. Junt amb l’escriptor, que es va suïcidar el 1906 al castell de Burriac, s’hi troba la tomba del pintor i escultor Antoni Samarra que també es va treure la vida al castell i va voler ser enterrat al costat del poeta a qui admirava. Un altre sepulcre a destacar és el de la família Ordeig, situat a l’angle nord-oest del recinte. Va ser construït l’any 1917 per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i barreja elements modernistes i historicistes.