Descripció
Conjunt monumental, declarat bé cultural d'interès nacional, format per assentament militar i castell, edifici religiós d’església i tombes antropomorfes, lloc d’habitació amb estructures, coves i ermitoris.
Es troba al sud del nucli antic del poble de Cervelló, una mica apartat i situat en una posició elevada (317 m altitud), defensada naturalment per l'orografia del terreny, i en un punt estratègic, amb un ample domini visual de la vall del Llobregat a l’antic camí de l’Ordal.
Les construccions ocupen les dues plataformes superiors del penyal, en dos nivells separats per una alçada mitjana d’uns 15 metres. La pedra és la típica vermellosa de la comarca, s’hi troba un senyal molt característic de l’eina de ferro del picapedrer, de forma pròpia de l’època i que no es troba en construccions romàniques més antigues.
Castell de Cervelló
Castell defensiu. El seu origen es remunta al segle IX. El castell és documentat l’any 904 pel compte Guifré Borrell. Probablement es va reformar al segle XIII, i va ser destruït al segle XVIII per ordre de Felip V.
Actualment està en ruïna. Era de planta molt allargassada. Les construccions es distribueixen en dos recintes: el superior (sobirà) i l'inferior (jussà). Al recinte sobirà (recinte superior), hi ha una porta o poterna molt enderrocada, defensada per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent. S'han conservat les parets de tramuntana, migdia i ponent, i, a llevant, s'aixeca una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres eren unides per panys de muralla. Al recinte jussà (recinte inferior), hi ha una sala amb una volta apuntada, parcialment conservada, altres edificacions amb identificació complicada, alguns dipòsits i una cisterna rodona esculpida a la roca matriu. Així mateix, es poden veure restes de la capella del castell. També hi havia el barri del castell tancat per una muralla.
Capella del Castell de Cervelló
A ponent del recinte jussà es troba la capella, de finals del segle XII, principis del segle XIII. S'ignora a quin sant està dedicada. Aquesta capella és un petit edifici rectangular amb un absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. La part del fons de l’absis està enfonsada, a l’alçada d’una finestra que havia estat reconstruïda a posteriori. Dins l’absis hi ha un gran forat a terra, tallat a la roca en forma circular. Malgrat la caiguda de la volta, sembla que aquesta era apuntada, i a l'arrencada d'aquesta hi ha una línia d'impostes en cavet. L'entrada original estava a ponent, però actualment hi ha un gran forat. La capella té una finestra a la façana sud-est. L'aparell de construcció està format per carreus grans, ben treballats, característics del romànic. Les ruïnes d'aquesta capella han estat restaurades i protegides.
Església de Santa Maria de Cervelló (Antiga parròquia de Sant Esteve)
Santa Maria de Cervelló o del Socors es tracta d'un edifici romànic amb modificacions, obra protegida com a bé cultural d'interès nacional.
Documentada al segle X, antiga parròquia de Cervelló fins al s. XX. Es construí possiblement sobre una base d’una capella del s. IX, emplaçada en un replà tallat artificialment a la pedra sorrenca. Situat sota les ruïnes del castell de Cervelló, entorn de coves i necròpolis de tombes antropomorfes.
La seva planta és de nau única, de 15,50 m de llarg, amb volta de canó, absis semicircular i cinc fornícules a l'interior. El primer tram és el creuer, sobre el qual es bastí un cimbori octogonal. Segueixen dos trams d'extensió irregular. La porta, situada a ponent, presenta una decoració classicista, amb dos semicolumnes que suporten un frontó triangular, i per sobre hi ha una rosassa. En l'interior la nau alberga, en mal estat, i restaurades, pintures barroques del segle XVIII.
A la zona de les necròpolis antropomòrfiques de tipus Olèrdola de l’església es troben diverses coves disseminades amb testimonis d’hàbitat humà. Les coves potser foren l’embrió d’unes cel·les monàstiques existents el segle X.
