Descripció
L'església parroquial de Casserres té l'origen en una capella del segle XIV, aixecada a redós del castell per a la gent que s'hi havia establert i consagrada el 1380. Va desaparèixer quan, després de la crema del 1653, es va aixecar l'església actual, acabada el 1681.
A dins hi ha un retaule barroc de l'escultor Segimon Pujol, establert a Prats de Lluçanès: es va encarregar el 1702 i l'altar major es va consagrar el 1704. El juliol del 1936 se'n va cremar part de la imatgeria, però l'estructura es va salvar, i després de la guerra la Diputació de Barcelona en va completar els trossos perduts. De les imatges originals en queden sant Andreu, sant Simó i el Nen Jesús.
Sense imagtes per mostrar.