Descripció
Construïda al peu de l'antic camí ral que menava a Solsona i Cardona des de Berga, l'església és molt a prop del gran Castell de l'Espunyola i de la primera església parroquial i castellera del lloc de l'Espunyola. Fou centre d'un antic veïnat de masies disperses que avui s'ha desplaçat un quilòmetre més amunt, a l'indret conegut amb el nom de Restaurant Cal Marsalet.
S'hi arriba agafant la carretera de Berga a Solsona; en arribar al quilòmetre 34 es troba un trencall a mà esquerra que porta a l'església, visible ja des de la mateixa carretera.
L'església és parroquial i té servei i culte els dies festius.
Dedicada fins al segle XVI a Sant Nicolau, l'església de Sant Climent de l'Espunyola pertanyia a l'església parroquial de Sant Climent del Castell de l'Espunyola al comtat de Berga.
El lloc de l'Espunyola, i, concretament, la parròquia, surten esmentades per primera vegada l'any 922, com un dels límits de l'església de Sant Joan de Montdarn, en la seva acta de consagració.
L'església mantenia el seu caràcter parroquial el segle XVIII i tenia com a sufragània l'església de Sant Pere de l'Esgleiola.
L'església de Sant Climent de l'Espunyola és una construcció romànica modificada al llarg del temps. L'obra de Sant Climent correspon a diferents etapes, respectant, però, l'esquema inicial d'una església d'una sola nau rectangular.
El segle XVIII li foren afegides construccions que varen alterar sensiblement el seu aspecte exterior: la rectoria, la sagristia, el campanar, les capelles, la nova façana, etc.
Una de les característiques més interessants del conjunt conservat és la gran gruixària dels seus murs (més d'un metre), així com la gran varietat d'aparells, la qual cosa ha permès establir una cronologia força exacta de les diferents fases constructives de l'obra romànica.
L'església devia conservar sempre la planta inicial: nau rectangular coronada per un absis semicircular. L'aparell rudimentari d'aquest absis fa pensar en una obra del final del segle X o del començament de l'XI.
La porta original devia ser al mur de migdia, però avui és totalment perduda, a causa de les obres posteriors que varen destinar aquest mur a un espai ocupat per capelles.
Els fonaments de l'església semblen, però, més antics que l'absis; estan fets amb grans carreus força regulars i units amb calç. L'interior de l'església ha estat recuperat recentment gràcies a una acurada restauració, que ha permès datar les diferents etapes constructives a partir dels diferents tipus d'aparells.