Descripció
L'església parroquial de Sant Llorenç d'Hortons té els seus orígens a l'alta edat mitjana (975), però la construcció actual és d'estil neoclàssic i es realitza entre els anys 1845 i 1847, sobre una part de l'església romànica.
Aquests vestigis es van poder identificar l'any 1977 i són visibles des de la rectoria. Consisteixen en el mur sencer de ponent, en el qual es conserven els muntants d'un campanar de cadireta de dues obertures, i part del mur de migdia, on es conserva una finestra de doble esqueixada, i part de la porta d'entrada amb una arquivolta amb guardapols, repicada que emmarca les dovelles de l'arc. Per aquestes restes es pot deduir que l'església romànica era d'una sola nau amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, els fonaments del qual es trobarien sota el paviment de l'actual edifici.
L'església actual també és d'una sola nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar de base quadrada i secció octogonal a la part superior. L'altar major i els laterals es decoren amb retaules d'obra d'estil neoclàssic.
En un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es va construir de manera aïllada al costat oest de l'església romànica. Amb el pas del temps i a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l'església.
Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d'arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades. A l'interior s'hi conserva una pila baptismal encastada a la paret en un angle. És de forma troncocònica amb els laterals concavats.
El pi situat enfront de la façana principal de la rectoria és un pi pinyoner (Pinus pinea) de grans dimensions que s'inclina lleugerament. Mesura aproximadament uns 13 metres d'alçada i 3 metres de volt de canó. La capçada ha estat fortament podat fet que fa que perdi la forma característica d'una ombrel·la. El pi va ser plantat per mossèn Miquel Riu i Pujol, rector de Sant Llorenç d'Hortons, l'any 1904. El Dilluns Sant d’aquell any, mossèn Miquel Riu va relliscar pel marge d'un torrent i es va agafar instintivament al primer que va trobar. Entre els matolls que va agafar hi havia un petit pi. Com agraïment per haver-li salvat la vida el va plantar davant la rectoria.
