Descripció
El carrer de l’Església uneix la Plaça Major amb l’església parroquial dedicada a Santa Maria és d’estil barroc, i fou edificada entre 1685 i 1713. L’actual temple barroc ocupa el lloc de la primitiva església, cedida l’any 945 pel bisbe de Vic al monestir de Santa Cecília de Montserrat. L’edifici consta d’una sola nau amb dues sagristies i sis capelles laterals per banda.
En una de les capelles, sota el cor, es conserva el capitell original de la creu de terme que avui podem veure reproduït davant del Santuari de la Mare de Déu del Portal. L’antic altar barroc, obra de Joan Pons (1794), destruït durant la Guerra civil de 1936, fou substituït per una imatge de l’Assumpció de Maria envoltada d’angelots; a la clau de la volta del presbiteri es conserva l’escut dels Prats de Rei.
La façana principal d’un barroc molt auster presenta la porta d’entrada arquitravada amb timpà rodó, una rosassa i un òcul. El campanar de base quadrada es converteix en octogonal a l’altura de la coberta, essent coronat per una balustrada. El mur contraposat a la façana principal presenta dues finestres amb escuts del segle XVIII i una fornícula amb la Verge i el Nen.
A l’atri de la porta lateral de l’església parroquial de Santa Maria es conserven cinc làpides sepulcrals datades entre els segles I i III dC, una de les quals dedicada a Caius Annius Proculus és una reproducció de l’original conservat al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Al darrere de Santa Maria dels Prats de Rei trobem la necròpolis romana. Els anys 1972-1973, davant de la rectoria de l’església parroquial de Santa Maria, s’excavà una necròpolis, que fou després reconstruïda en l’indret actual. Aquest conjunt d’enterraments situats a redós de l’absis de l’església parroquial de Santa Maria, el formen sis tombes de lloses, datades entre els segles IV i VII dC i correspondrien a la primitiva església paleocristiana.
font: web municipal