Descripció
L'actual església de Sant Sadurní del Cint semblava no conservar cap testimoni de la seva etapa romànica, però les obres portades a terme per part del veïnat de l'Espunyola, han posat de manifest que això no és així.
Es pot veure com l'antiga església romànica ocupava el mateix lloc que l'actual, essent les parets laterals i de ponent encara les d'aquella època, mentre que l'absis i capelles laterals són d'una època posterior.
Documentada des del segle X, mantingué la categoria de parroquial durant tota l'edat mitjana. De la construcció romànica, transformada els segles XVI i XVII, només resten el mur de ponent i part dels de tramuntana i migdia.
Adossada als peus de l'església hi ha la rectoria, del segle XVII.
El lloc fou un dels primers a ser repoblats a la Vall de Lord, per una iniciativa del comte Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878.
Malgrat que la manca de documentació existent sembla que l'organització parroquial era ja un fet en aquest indret al segle X, gaudint, a més, d'un cert prestigi.
L'església és esmentada en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, i més tard també ho seria en la visita al deganat de la Vall de Lord de l'any 1312.
Altres notícies que es tenen és que l'any 1532 estaven pintant el retaule de l'església, que seria transformada posteriorment durant els segles XVII i XVIII, com indiquen les dates que es troben en els seus paraments, 1644-1741.
Sant Sadurní del Cint mantingué durant tot aquest temps la categoria parroquial.
En el seu temps d'esplendor, Sant Sadurní del Cint va tenir com a sufragànies les esglésies de la Mare de Déu dels Torrents i la dels Sants Metges. Avui, però, el culte és servit pel rector de l'Espunyola.